Artistes

Youssou N’dour

Un home va caminar 900 km per conèixe'l

Youssou_N´Dour

(Dakar-Senegal; 1 d’octubre de 1959)

Polític i cantautor senegalès. Va començar a actuar des de molt jove, amb tan sols dotze anys, aconseguint fer-se popular en poc temps. El seu punt de partida va ser el mbalax, la música popular del país, sorgida com una mescla de l’estil dels tradicionals griots, o narradors de contes, amb els ritmes afrocubans portats amb el retorn dels del Carib a Àfrica Occidental entre anys 40 i 60.

A mitjan anys 1970 aquesta fusió és remesclo amb ritmes de danses senegaleses, solos de saxofon, guitarres, percussions marcades i càntics religiosos sufíes musulmans. A més, els joves músics senegalesos rebien les influències del jazz i el rock nord-americans, amb músics com Jimi Hendrix, James Brown o el mexicà Carlos Santana. Tot s’amalgamava en una Dakar cosmopolita, que al seu torn tractava de descobrir la seva herència musical amb trobadors tradicionals o cantants. En aquest brou de cultiu musical fructífer, el mbalax va trobar un baluard en Youssou N’Dour, que en 1979 va formar el seu propi conjunt després d’actuar per a diverses bandes, com la Étoile de Dakar.

Compromès socialment i políticament, en 1985 va organitzar un concert per l’alliberament del líder sud-africà Nelson Mandela i en 1988 va actuar en la gira mundial d’Amnistia Internacional Human Rights Now! Tour. També ha treballat per a l’ONU i UNICEF i va participar en el Projecte Joko per instal·lar internet al Senegal.

Amb el pas dels anys, N’Dour s’ha convertit en un dels músics africans més coneguts en l’àmbit mundial, col·laborant amb estrelles de la música pop occidental com Peter Gabriel, Sting, Wyclef Jean, Paul Simon, Bruce Springsteen, Neneh Cherry o Tracy Chapman i africans com Manu Dibango. En 1998 va escriure i va interpretar juntament amb la cantautora belga Axelle Xarxa el tema Li Couer donis Grand, himne de la Copa Mundial de Futbol de 1998. En 2005 va actuar en els concerts Live 8 de Londres i París i el 2 de juliol, dins de la mateixa sèrie de concerts i acompanyat per la cantant Dido, en el Eden Project celebrat a Cornualla. També ha participat en una òpera estrenada en l’Òpera de la Bastilla.

Una anècdota serveix per demostrar la fama de Youssou N’dour al seu pais: l’1 de juny de 2005, un home de 30 anys anomenat Sékou Cissé va deixar el seu lloc d’origen, Kita, en Mali, i va emprendre una caminada de 900 quilòmetres durant la qual es va alimentar solament de pa amb mantega, amb l’objectiu únic d’arribar a Dakar i conèixer en persona a Youssou. «Ara sóc feliç», va dir després de saludar al músic vint dies després.

Va ser un dels primers músics africans que va decidir invertir els seus guanys al seu país amb la finalitat de crear ocupació. Ara té a Dakar una ràdio (Futurs Médias), un estudi d’enregistrament (Xippi), una companyia de discos (Jololi), un club nocturn (Thiossane), un periòdic (L’Observateur) i una xarxa d’accés a Internet per als menys pudientes (Joko). Gairebé 200 persones treballen per a ell. Una part dels seus beneficis van a la Fundació Youssou N’Dour, que lluita contra la malària.

En el 16 d’octubre de 2000, Youssou N’Dour va ser nomenat Ambaixador de Bona Voluntat de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).

En 2000 va guanyar un Premi Príncep Claus. En 2005 va rebre un Premi Grammy pel seu àlbum Egypt.

A Espanya ha col·laborat amb Antonio Orozco en el tema “Por qué no me devuelves el Sol”.

En 2012 va ser nomenat ministre de Cultura i Turisme al seu país, Senegal.

Al maig de 2013 va ser guardonat amb el premi musical Polar, equivalent al Nobel al món de la música.

Font: Wikipedia // diariovasco.com (13.01.12 ) // www.europapress.es