Notícies

22 gen. 2014

Cantar afavoreix el desenvolupament del cervell infantil

Per Omar Goncebat (EFE-Reportatges).- Divertir-se i cantar no només és una activitat lúdica per als nens. El neurocientífic experimental Gerald Hüther ha descrit el cant en la infància com “un potent nutrient per als cervells dels nens” i bàsic per a l’evolució del seu estat físic, mental i per al desenvolupament de la seva vida social.

Gaby, Fofó, Miliki i Fofito, els famosos “pallassos de la tele” amb els temes musicals de la qual han jugat, cantat i gaudint milions de nens de parla hispana a tot el món han ajudat a diverses generacions de nens (i no tant nens), a passar bons moments, desternillarse de riure i familiaritzar-se amb la música.

Encara que sense saber-ho, els recordats i benvolguts còmics de la família Aragó també han contribuït a “alimentar” el cervell del seu públic d’escassa edat, tal com es desprèn d’una recent recerca alemanya, segons la qual, jugar cantant fomenta una major producció de les hormones que desencadenen la sensació de benestar i a més afavoreix el desenvolupament infantil.

Potenciar el desenvolupament

Promoure activitats infantils que combinin jugar i cantar és una de les millors inversions que poden fer-se per potenciar el desenvolupament dels nens des de les primeres etapes de la seva vida.

És el que es desprèn d’una nova recerca en la qual es van analitzar les dades provinents de 500 jardins d’infància, efectuada pels doctors Thomas Blank i Karl Adamek, de la Universitat de Münster, a Alemanya, en col·laboració amb el Departmento del Salut Pública, d’aquesta mateixa ciutat germana situada de Renania del Nord-Westfàlia.

La recerca germana va comprovar que un 88 per cent dels nens que cantaven sovint estaven plenament preparats per seguir l’escolarització normal, mentre que només estaven en les mateixes condicions de preparació el 44 per cent d’aquells petits que cantaven amb menys freqüència.

Segons els investigadors de Münster, l’estudi ofereix la primera evidència pràctica que jugar cantant afavoreix -en una mesura que fins ara s’hi havia infravalorat- el desenvolupament dels nens en el jardí d’infància a les àrees física, mental i social, sobretot pel que fa a la seva parla, conducta social i control de l’agressió.

Cantar  augmenta el benestar

Els experts alemanys creuen, que aquest fenomen es deu al fet que cantar fa que l’organisme humà produeixi una major quantitat de les hormones que desencadenen la sensació de benestar i alhora disminueixi la producció d’una altra sèrie de compostos hormonals associats als comportaments agressius, com han demostrat diversos estudis neurobiològics i fisiològics previs.

El neurocientífic experimental Gerald Hüther, que treballa a la Universitat de Göttinga, a Alemanya, ha descrit cantar com “un potent nutrient per als cervells dels nens”, i creu que aquells petits que no tenen l’oportunitat de desenvolupar la seva natural capacitat de cantar tindran menys avantatges en la vida que els espera més endavant.

El professor Hermann Rauhe, que ha presidit la Universitat de la Música i el Teatre d’Hamburg, ha qualificat la recerca de Blank i Adamek com una fita, “que els seus resultats no solament ofereixen una directriu per als professors dels jardins d’infància, professors i pares, sinó també un missatge positiu durant l’actual crisi educativa”.

“Els jocs i les cançons, són de per si divertits i estimulants però si es trien i combinen adequadament, poden augmentar el seu efecte sobre el desenvolupament personal dels petits educandos”, assenyala Elena Villalba, sotsdirectora de l’Escola Espanyola de Desenvolupament Transpersonal (EEDT), que imparteix un curs de formació en educació transpersonal.

Precisament els jocs i les cançons són una de les eines clau que empra la denominada educació transpersonal, la qual no només se centra en la tradicional instrucció i el desenvolupament de la dimensió intel·lectual, sinó que a més atén les dimensions físiques, pràctiques, emocionals, psicològiques, creatives i espirituals de l’ésser humà.

“L’educació transpersonal apunta al fet que la persona descobreixi el seu nucli essencial, del com brolla l’amor transformador i es revelen missatges intel·ligents del nostre món emocional, i s’intueix l’adreça d’una vocació que dóna sentit a la vida”, explica.

“Aquesta educació del segle XXI abraça tot allò que contribueix a una personalitat ben formada, amb la intenció d’educar a una ment més feliç”, explica la sotsdirectora de la EEDT.

Per aconseguir-ho,-segons explica Villallba- a més de la música, els jocs, el ball i les cançons, la “educació transpersonal també recorre a diverses tècniques i exercicis com la respiració conscient, el silenci, la meditació, l’atenció plena, la visualització, la connexió amb el nen interior, i el descobriment de valors i el propòsit vital”.

Font: Practica Español