Notícies

21 gen. 2016

Els ocells canten com els humans

Els músculs vocals de les aus cantores funcionen com els dels cantants, segons es desprèn d’un estudi dut a terme per científics de la Universitat de Emory, la Universitat del Sud de Dinamarca i l’Institut de Tecnologia de Geòrgia.

“La nostra recerca s’ha realitzat sobre els pinsans bengalís (‘Lonchura striata domestica’) i suggereix que la producció d’una cançó molt complexa es basa en la capacitat del cervell dels ocells per dirigir els canvis i combinacions dels músculs”, ha indicat l’autor principal, Sammuel Sober.

De la mateixa manera, ha explicat que, “en termes de control vocal, el cervell de l’ocell sembla ser tan complicat i meravellós com el cervell humà”

Els experts han assenyalat que les aus no només contreuen un múscul per canviar de to, sinó bastants, i que aquests canvis són diferents segons les vocalitzacions. És a dir, depenent de quina síl·laba canta l’ocell, un múscul en particular podria augmentar o disminuir de to.

SIRINGE, LA LARINGE DE LES AUS

Estudis anteriors han revelat alguns dels mecanismes vocals dins de la laringe humana, on es troben les cordes vocals i una sèrie de músculs que ajuden a controlar el to, l’amplitud i el timbre. En lloc d’una laringe, les aus tenen un òrgan vocal anomenat siringe, que té les seves entenimentades vocals més profundes en els seus cossos.

Mentre que els éssers humans tenen un conjunt de cordes vocals, un ocell cantor té dos jocs, la qual cosa li permet produir dos sons diferents al mateix temps, tots dos en harmonia.

“Molts dels estudis analitzen l’activitat cerebral i com es relaciona amb comportaments, però els músculs són el que tradueixen el que ‘surt’ des del cervell i ho converteixen en comportament”, ha recordat Sober.

L’investigador i els seus ajudants van dissenyar per a aquest treball, que ha estat publicat en ‘Journal of Neuroscience’, un mètode que implica la electromiografia per mesurar l’activitat neuronal dels ocells activa i la producció d’un so en particular a través de la flexió d’un múscul vocal particular. Els resultats van mostrar el complex de la redundància dels músculs vocals de l’ocell cantant.

“Hem comprovat els complicats càlculs neuronals de les aus que són capaces de controlar aquest comportament realment bell. Els ocells cantores tenen una xarxa de regions cerebrals que no tenen aquelles que no poden cantar”, ha conclòs Sober.

Font: El Periódico. 13/01/2016