Notícies

22 gen. 2014

La música tendeix ponts entre els dos hemisferis del cervell infantil

Una nova recerca sobre la relació entre la música i el cervell ha pogut establir que els nens que toquen un instrument una mitjana de dues hores i mitja a la setmana desenvolupen un 25% més el cos callós, la zona que connecta els dos hemisferis cerebrals i que ajuda a la coordinació d’ambdues mans. Els investigadors van descobrir també que l’increment en el cos callós és directament proporcional al rendiment en una prova no musical en la qual els nens pressionaven seqüències en un teclat d’ordinador. Ara es tracta d’esbrinar si la pràctica musical comportaria altres beneficis, com la millora de la memòria o les qualitats de raonament.

Tocar un instrument musical enforteix les connexions entre els dos hemisferis del cervell en nens, però només si aquests practiquen de manera persistent, assenyala la revista Sience.
Segons un estudi fet públic en la trobada anual de la Cognitive Neuroscience Society d’Estats Units, dedicada al desenvolupament de la recerca de la ment i el cervell, la pràctica musical reforçaria les connexions neuronals, augmentant en un 25% l’anomenat cos callós, que és la part del cervell (formada per un conjunt d’axons que connecta els dos hemisferis cerebrals).

Augment del cos callós en nens

Ja en 1995, el mateix autor del present estudi, el i neuròlegi neurocientífic Gottfried Schlaug va descobrir que els músics professionals que havien començat a tocar abans dels 7 anys presentaven un cos callós més gruixut del normal.

No van faltar escèptics que, llavors, van assenyalar que aquesta grandària inusual del cos callós podria estar en l’origen de la capacitat musical i no al revés, és a dir, que els músics podrien haver tingut des del principi un cos callós més desenvolupat.

Ara, Schalug, que treballa en el Harvard Medical School de Boston, i els seus col·legues Marie Forgeard i Ellen Winner, del Boston College, han estudiat a un total de 31 nens utilitzant imatges de ressonància magnètica. Amb aquesta tecnologia, van analitzar els cervells dels nens, primer quan aquests tenien sis anys i, posteriorment, quan tenien nou anys.

Del grup inicial, sis nens van seguir practicant amb els seus instruments durant aquests anys almenys dues hores i mitjana a la setmana. El cos callós d’aquests estudiants de música va créixer entre els sis i nou anys un 25% en relació amb la grandària global del cervell.

Millora de la coordinació

En canvi, en el cas dels nens que també van seguir tocant, però només entre una i dues hores a la setmana o que, directament, van abandonar la pràctica, no es va detectar aquest creixement del cos callós.

Tots els participants en l’experiment tocaven el piano o el violí, instruments que precisen l’ús d’ambdues mans.

D’altra banda, en cada participant, els investigadors van descobrir que l’increment en el cos callós era directament proporcional al rendiment en una prova no musical en la qual els nens pressionaven seqüències en un teclat d’ordinador.

És a dir, que la pràctica musical millora les connexions neuronals relacionades amb la coordinació dels moviments de les dues mans.

Schlaug i el seu equip seguiran investigant a aquests mateixos nens per saber si la pràctica musical comportaria altres beneficis, com la millora de la memòria o les qualitats de raonament.

Cervells canviant

Aquesta recerca no és la primera que assenyala l’efecte de l’aprenentatge i la pràctica musical en el cervell infantil. En un altre estudi anterior, realitzat per psicòlegs de la Universitat McMaster de Canadà, es van comparar els efectes de l’aprenentatge de la música sobre la sensibilitat dels nens i sobre la seva capacitat de memorització.

Amb un seguiment de dos anys de durada a dos grups de nens d’edats compreses entre els quatre i els sis anys, es va poder demostrar que els participants d’un d’aquests grups, al que se li va ensenyar música, havien sofert una maduració accelerada del còrtex cerebral.

Una altra interessant recerca realitzada fa uns anys va demostrar d’altra banda que els músics professionals tenen el cervell més desenvolupat a les àrees d’aquest relacionat amb l’oïda, la vista i l’agilitat física.

Tot sembla indicar, per tant, que la pràctica musical és beneficiosa per al cervell, ja es tracti del cos callós, del còrtex o de les regions cerebrals relacionades amb els sentits de l’oïda i la vista, així com amb l’agilitat física.

Recerques anteriors han pogut determinar que no existeix en el cervell una regió específica per a la sensibilitat musical, sinó que la música abasta diverses àrees cerebrals, fins i tot algunes que normalment estan implicades en un altre tipus d’activitat. També hem descobert que les àrees cerebrals actives varien segons l’experiència individual i l’entrenament musical.
Se sap així mateix que la música està estretament relacionada amb la cultura humana des dels seus orígens i que la pràctica musical ajuda als estudiants a desenvolupar el cervell i a millorar les seves aptituds acadèmiques.

Font: Yaiza Martínez (tendencias21.net)